Després de la tempesta...

...ve la calma.

Ahir vaig ser incapaç d'escriure al bloc, ja que a última hora de la vesprada vaig agafar un cabreig amb els xiquets que millor no haver escrit res que hui em tocaria rectificar. El cas va ser que es van portar d'allò més malament, nens que no escolten i segueixen el curs de la classe, algú que s'aixecava quan volia, altres es passaven coses, uns queixant-se perquè l'altre no para o no calla... en fi, un desastre. Un desastre perquè no vaig estar a gust, la veu em va vindre justa, a les cinc quasi no podia ni parlar, però vaig possar en pràctica -d'això es tracta- molts dels recursos que pot tindre un mestre, més si és novell: negatius, càstig, deures i més deures i això que al principi portava plantejada la classe sense posar cap tipus de deures ja que sempre els pose un mapa i ahir anàvem treballant-lo durant la classe perquè no se l'emportaren per a casa. A la llarga content, els alumnes no sé si s'han assabentat del que intentava explicar però el que sí que tenen clar és que puc ser més dur del que en un principi els podia parèixer, ells s'emportaren molts deures per a casa i jo un mal de cap insuportable.